El vandalisme de què desprecien la nostra festa va tindre el seu punt àlgid en 1979, quan van
desaparéixer tots els ninots de la falla infantil davant de la desesperació de majors i xicotets.
Aço que els comptaré no és una història inventada. I aixó que a mi m'agraden les narracions
de ficció, va succedir en falles de 1980, i a coninuació vaig a fer-los partícips d'aquella odissea.
Un bon dia, un grup de falllers de la nostra falla, entre ells Paco Benedito, Selva, Juan
Soriano, POaco Camacho, Pedro Navarro, Ricardo Torres, i un parell d'amics d'estos, aliens a la falla Bautista el "centeller" i Angel Valls (pare) i potser algun més que escapa als
meus records, el va eixir a col-locació la vea torera i van decidir comprar una vaqueta, pagada a escot, per a les falles d'eixe any. El dia 15 de març, amb la il-lusió com a
equipatge, eixe grapat d'amics van emprendre viatge a Barraques a comprar a un ramader del lloc citada vaqueta.
Allí van visiar l'assejat on pasturaven els bous, i li van donar el visiplau a un d'aquells
animals, van concertar el preu, i després van ficar l'animal en un furgó que conduïa Pedro i que portava de copilot a Ricardo Torres i van empredre el viatge de tornada a la ciutat
amb la guia sanitària en la butxaca.
Amb anterioritat tot el grup d'amics van prende un suculent esmorzar que els va temperar el
ànims i va allunyar dels seus cosos l'intens fred que feia en Barraques.
El somni s'havia fet realitat, i arribats a València l'animalito es va guardar en la planta
baixa de Camacho (antiga carboneria del seu sogre Rafael Vidal), i d'alli va eixir els dos dies que va durar la festa.
Tota l'elit torera de la falla es va donar cita en la plaça de bous (plaça del Mercat del
Cabanyal habilitada per a eixe menester), delectant al respectable amb les seues fintes a la vaqueta. Per a alguns va ser la seua alternativa i per a altres el su debut i despedida,
però en conjunt tots van quedar contents per les preses realitzades. Segons alguns, vaqueta i retallador no estaven fets una per als altres, anem que que estaven condemnats a
no entendre's, i la veritat siga dita, va haver-hi gaires rebolcades i no pocs esglais, lògic quan explores d'un animal es seu costat més primitiu.
Dels esglais i rebolcades ja quasi ningú s'acorda, i aix´0 que l'animal era noble per banyo
dret i es deixava torejar o el que fóra. Fins va haver-hi un que va brindar al respectable el seu retall, encara que més que un brindis va ser un gràcies per vindre. La plaça es va
omplir de gent, no necessàriament taurina, que acudia curiosa a presenciar un espectacle taurí inèdit en el barri. Per un parell de dies alegria i risc es van confodre, alhora que
l'atzar jugava les seues bases.
Ricardo Torres seria el que liquidaria l'aimal, amb eixe estil propi que només ell tenia, entrant de front i escabellant a la primera. Va ser una faena que ha quedat gravada per
sempre en ells annals de la fenomenologia de la tauromàquia i el seu record encara perdura. Paco el "carnisser" es va escarregar de descanar i trossjar a l'animal per a l'excel-lent
guisat que es va sevir i es va mejar a la porta de Camacho.
Este esdeveniment taurí va acabar feliçment, però no va ser un punt final, perquè després la festa ha continuat prenent impuls superan-se a si mateixa amb noves idees festives, i això
demostra que encara hi ha molts camis per explorar en el món de les falles, i que per falta de ganes no quedarà.