D'on venim

En esta commemoració del cinquantenari de la nostra falla, no podem deixar en l´oblit a totes aquelles comisions, que posteriorment a la nostra guerra civil, van ser aguaiant la seua estela fallera, d´una manera discontínua, elevant els seus monuments fallers en distins enclavaments de la barriada. 

És precís hui fer memòria d´elles per que d´alguna manera, la nostra falla és continuadora d´aquelles primeres comissions que van deixar la seua empremta en la història fallera del barri, així és que mirem a la metamorfosi que durant este període ha experimentat la nostra falla per a comprendre el balanç històric de la mateixa des d´aquelles primitius monuments fins als actuals. 

La nostra història be pogue començar a principis de segle o a la millos abans, pero soles tenim coneiximent de una falla ques va plantar per el any 40 en el mateix barri mari i en el mateixos carrers que la que va precedir a la falla que enguany conmemorem

Any 1944

Va ser el any  44-45 quan  es va plantar una falla en l' encreuament de Travessia Bororasca-Serrà, i el nom amb la que es va coneixer va ser el de Travessera Borrasca (B° Marí) del Cabanyal.

 

Esta falla es va plantar durant dos anys mes, el exercisis  45-46 y 46-47, i va ser a causa d' una sanció econòmica impagada per escàndol públic se' ls va prohibir continuar plantant el monument. Eren altres temps i la controvèrsia no estava admesa ni tan sols contemplada.

 

Any 1959

Catorze anys després un grup d`amics que s´anomenaven el mateixos La Peña la Farra, decidixen plantar una falla infantil en el barri marí. Feia més d´una decada que el barri estava orfe de falles i la idea el va paréixer un recte a este grup d´amics, que ambanimós interés van posar mà a l´obra. 

Es va resoectar el nom d´aquella falla que es va plantar en la década dels cuaranta i es va anomenar Falla Barri Marí - Travessera de la Borrasca. 



Allí es mesclaven esforç, inexperiència i il-lusió i a pesar que el moment no fóra el més apropiat per les dificulats económiques que travessava el país, el projecte va seguir avant i va culminar amb la planta d´una falla infantil, en l´execici 59 - 60. 

La Presentació es va fer en la plnta baixa dl Marí, i les falleres s´encimballaven a un calaix de sidra el Gaiter, per a rebre la banda de falleres.  En exa falla paguem la quitada, tos érem xics jóvens que escara no havíem fet el servici militar i la nostra experoència en estos combats era més aïna escassa, i va ser a l´hora de la crema quan comprovem estupefactes com aquell xicoter monument no crenava per molt que ens aplicàvem que així fora, la solució va ser acudir a compra gasolina per a arrixar abundantment la falla, perquè havíem comprovat que el monument estava fet en gran part d´escaiola. 


L´any següent 60 - 61 es va continuar plantant falla infantil, i la Presentació de la fallera major que va recaure en Maria Dolores Garriga Domingo es va fer conjuntament amb la falla de la Barraca -Muela d´Ares en el Teatre Cine Mar (eatre de la Marina). Esta fala no tenía falla gran.

A pesar que tots el fallers anaven de particular, el que van pujar a l´escenari ho van fer vestis de torrentu. Amb dós falles infantils es van cridar com les seues dos antecessores grans o siga Travessia Borrasca - Barri Marí.



Durant estos dos exercicis amb  falla infantil no es van fer llebrets, degut en part als escassos ingressos que havia tingut la falla. L´artista de la primera falla va ser el senyor Canós i la segona se li va ecarregar fer-la al cunyat de Vicente Selva. 



Ja amb l´experiència d´estes dos falles infantils següent exercici 61 - 62 es va plantar la primera falla gran que inciava el cicle que ara complix cinquanta anys. 
Esta nova falla la seua denominacó va passar a ser Justo Vilar- Mercat del Cabanyal. 



A partir de l' any 1961

La primera presentació va ser en les Termes i l' escut que apareix en les fotos de la presentació és de la falla Reina que totoes les setmanes cap a ball en les Termes per a arreplegar diners.

En esta falla gran es va pendre com a norma que el fallers que anaven a la mili estaven exempts de pagar les seues quotes, normativa que ecara perdura i que està arreplegada en els estatus de la falla. Com a anècdota queda només Ricardo Torres, fundador d' esta comissió, va pagar les quotes l' any que se´n va anar al servivi militar. 


A les falleres li'ls regalava el tall dectrage i el guarnimebt sempre que vengueren loteria. Llavors la primera jaqueta de faller la pagava la falla. I durant els primers anys d'esta comissió amb els diners sobrant de l'exercici s'invitava a una menjar als fallers.


En este primer any de vida, la nostra conissió va tindre el seu primer llibret, que per a l'epoca i els recursos de què es disposaven ens va estar res mal. 

Amb gran enginy ja estractava de descriurr poèticament els membres de la directiva i inclús s'anomenava a les dones de comisió que mes havien treballat per a la falla.

Els següents anys per falta de pressupost no es va poder confeccionar cap llibret i es va subsistir per un prigrama de festejos anunciant l'arribada de la setmana fallera.


A partir d´este primer exercici als fallers se'ls imposava un braçalet amb la Senyera en l'acte de la Presentació. Durant els primer set any se no va tindre falla infantil i no va ser fins a l'execici 1968-69 quan es van platar per primera vegada dos falles amb les seues dos comissions corresponents com així ho indicaven les normes de JCF. 

Durant aquells primers anys no tan sols es tenia diners per a pagar la loteria, el qual era avançat per un faller a qui després se li tornava en el moment que la falla disposava de liquidat.



La Comissió va construir la falla infantil durant set exercicis fallers, el que van del 68-69 fins al 73-74. En els primers anys les falleres majors eren triades regularment per sorteig, escara que va haver-hi alguna excepció. 

El bar Naval en els començaments del nostre camí faller, el dia de Sant Josep pagava el menjar als músics de la banda d'Anna.


 
Músics que va haver-hi un espai de tems que pernoctaven en el nostre casal de Francisco Baldoá 62, on es van habilitar unes catres tipus mili on reposaven, si podien, perquè el confot no era el d'un hotel de cin estreles, més aïna no tenia estreles, un quants d'estos músics van formar un conjunt musical cridats els Anneson, que amenitzava les nits durant la setmana fallera.  


En els començaments de la falla no existia casal i s'itoñotzava per a lloco de reunió per a tractar assumptes de la falla algun domicili particular o alguns bars, entre ells la Marina que va ser el primer, també el Julian en la plaça enfront del mercat, i el bar Naval. que era propietari el bon amic Alberto. 
Alli al voltant d' un café o alguna copa, no molt més, perquè les coses de l'economia no estaven per a bromes, se va anar gestant l'embrió de la nostra falla. 

Els temes a discutir sempre eren al voltant del diners, que escassejava prou, i era el que decidia en toto moment el que havia que fer. Va haver-hi altres locals que es van llogar esporàdicament per a lloc de reunió però la seua duració va ser escassíssima, entre ells un en Marí Sirera molt pròxim a la floristeria Galan, i un altre en l'encreuament entre Francisco Baldomá i Justo Vilar. 

El primer casal que va tindre la nostra falla estava cedit gratuïtament pels propietaris del taller de manyeria del Martínez i va estar ubicat en el número 57 de Francisco Baldomá. Tenia un grandària exigua, era tan reduït (a oenes una dotzena de metres quadrats), que quan entraven mitja dotzena de persones ja estava atapeït, com els cines en un dia d'estrena d'una bona pel-lícula. 
Algú va tindre la feliç idea d'empaperar les parets d'aquell zulo amb decims de loteria, sense premi naturalment, i el mural bitllataire era  motiu de comentaris jocosos per a la majoria de gents que entraven en loc tan angost. 

D'alli ens passem davant en el número 62, local que va caldre adaptar a les necissiats la falla, perquè era un davall que havia servit de vivienda al nosre primer president, i van haver de canviara la seua estructura interior amb el temps. Este ja va ser un verdader lloc de trobada on desembolicar-nos a gust, i on ajuntar-nos el amics per a fer tertùlia i jugar en un ambiet de camaraderia. 
Els records passats en el seu entorn no piden ser millors. El temps amb el seu pas inexorable ens va donar la pauta que s'ha  de seguir, i ens va fer veure que l'esforç que estàvem realitzant per a millorar les estructures de la falla funcionava, que tot fluïa amb naturalitat. L'oci és un àmbit de desenrotllament humà i és una font de satisfaccions personals i socials, i fomentar-ho és labor d'una falla que es pree, i compartir les nostres estones lliures és una experiència valuosa. 


En els primers anys de la falla el dia de l'Ofrena s'enrava en la basílica a depositar el ram en homenatge a la verge dels Desamparados. Hue sería impensable veure aquella escena. 
Sent Vicente Mollá presidene es va llogar una nau en Francisco Baldomá. Per a netejar l'enorme local va fer falta tota la comissió, degut en part a la gran quantitat de brutiícia i trastos que alli s'amuntonaven, va haver-hi faena per a diversos dies i així i ot encara es van arraconar moltes andròmines als fons del local.


El vandalisme de què desprecien la nostra festa va tindre el seu punt àlgid en 1979, quan van desaparéixer tots els ninots de la falla infantil davant de la desesperació de majors i xicotets.
Aço que els comptaré no és una història inventada. I aixó que a mi m'agraden les narracions de ficció, va succedir en falles de 1980, i a coninuació vaig a fer-los partícips d'aquella odissea. 
Un bon dia, un grup de falllers de la nostra falla, entre ells Paco Benedito, Selva, Juan Soriano, POaco Camacho, Pedro Navarro, Ricardo Torres, i un parell d'amics d'estos, aliens a la falla Bautista el "centeller" i Angel Valls (pare) i potser algun més que escapa als meus records, el va eixir a col-locació la vea torera i van decidir comprar una vaqueta, pagada a escot, per a les falles d'eixe any. El dia 15 de març, amb la il-lusió com a equipatge, eixe grapat d'amics van emprendre viatge a Barraques a comprar a un ramader del lloc citada vaqueta.
Allí van visiar l'assejat on pasturaven els bous, i li van donar el visiplau a un d'aquells animals, van concertar el preu, i després van ficar l'animal en un furgó que conduïa Pedro i que portava de copilot a Ricardo Torres i van empredre el viatge de tornada a la ciutat amb la guia sanitària en la butxaca.
Amb anterioritat tot el grup d'amics van prende un suculent esmorzar que els va temperar el ànims i va allunyar dels seus cosos l'intens fred que feia en Barraques. 
El somni s'havia fet realitat, i arribats a València l'animalito es va guardar en la planta baixa de Camacho (antiga carboneria del seu sogre Rafael Vidal), i d'alli va eixir els dos dies que va durar la festa.

Tota l'elit torera de la falla es va donar cita en la plaça de bous (plaça del Mercat del Cabanyal habilitada per a eixe menester), delectant al respectable amb les seues fintes a la vaqueta. Per a alguns va ser la seua alternativa i per a altres el su debut i despedida, però en conjunt tots van quedar contents per les preses realitzades. Segons alguns, vaqueta i retallador no estaven fets una per als altres, anem que   que estaven condemnats a no entendre's, i la veritat siga dita, va haver-hi gaires rebolcades i no pocs esglais, lògic quan explores d'un animal es seu costat més primitiu.
Dels esglais i rebolcades ja quasi ningú s'acorda, i aix´0 que l'animal era noble per banyo dret i es deixava torejar o el que fóra. Fins va haver-hi un que va brindar al respectable el seu retall, encara que més que un brindis va ser un gràcies per vindre. La plaça es va omplir de gent, no necessàriament taurina, que acudia curiosa a presenciar un espectacle taurí inèdit en el barri. Per un parell de dies alegria i risc es van confodre, alhora que l'atzar jugava les seues bases. 

Ricardo Torres seria el que liquidaria l'aimal, amb eixe estil propi que només ell tenia, entrant de front i escabellant  a la primera. Va ser una faena que ha quedat gravada per sempre en ells annals de la fenomenologia de la tauromàquia i el seu record encara perdura. Paco el "carnisser" es va escarregar de descanar i trossjar a l'animal per a l'excel-lent guisat que es va sevir i es va mejar a la porta de Camacho.
Este esdeveniment taurí va acabar feliçment, però no va ser un punt final, perquè després la festa ha continuat prenent impuls superan-se a si mateixa amb noves idees festives, i això demostra que encara hi ha molts camis per explorar en el món de les falles, i que per falta de ganes no quedarà. 


Carrer adornat només l'hem tingut una sola vegada i va ser durant l'exercici de 1986-87. Varem aprofiar tot el treball fet per alconcurs de presentacions al que tambe'es varem presentar per única vegada eixe exercisi. 
En ambdós casos vare obtindre un premis modestos pero que suposarem una recompensa al esforç de tot un any. En el cas del concurs de presentacions recolliren el 3er. Accesit y en el cas de Carrers adornat el 3er Premi. 

En 1996 Ferrer l'artista faller de Burriana ens va deixar la falla a mig acabar, i es va treballas de valent per part dels fallers per a deixar-la ultimada per a quan passara el jurat. La tasca va ser de les que fan época, tal va ser així, que fins al pare de la fallera major d'eixe any es va decidir a treballar, una bogeria transitòria que poer descomptat no va tornar a repetir mai. 


El teatre valencià sempre va estar present en el patrimoni cultural de la falla, en el principi del seu camí va ser molt ben acollit per tots, figurants i espectadors, però la fatiga dels primers va fer que lentament les seues aparicions foren més esporàdiques i a intervals cada vegada més separats en el temps.
Hui un nou al-luvió de gents amb amor pe teatre seguixen avant amb les segues represenacions i competixen a nivell de JCF, amb resultats més que dignes. El teatre sempre ha sigut pròdig en anècdotes i en ocasió de representar-se l'obra Quelo Chufeta, paper que interpretava Vicente Martínez, por malaltia d'un fill d'este va haver de fer este paper Cadi qeu era la tercera part en corpulència que el referit V. Martínez.  Quan va eixir a escena el trage li venia tan folgadíssim que va ser la rialla de tots els espectadors que presenciaven la funció. Només amb el que li sobrava de pantaló se li podia haver fet un trage d'estiu. L'art és l'art i no perdona, sent president Vicente Martínez el dia de la seu boda després de celebrar-se esta, va haver d'interpretar el seu paper en la funció Nelo Bacora que es va representar en el Casinet. 


Un dels éxits que quedarán per a sempre en la nostra memória, es el títol de campions de València que aconseguirem en l'any 1992. La parella formada per José Manuel Aparisi i Pedro Navarro arrasaren en una final plena de emocions que es va jugar en la Sala Xuquer. Encara recordem els crits que pegarem quan, en l'ultima manega els de l'altra falla volguerem la falta que els nostres valents varem tirar amb trenta tres de mà. 

El nostre actual casal va ser comprat en propietat el 27 de Gener de 1998 sent president J.Luis Senent, i la seua inauguració es va realitzar al Novembre de 1998n la seua rehabilitació van intervindre, a banda algun professional, molts fallers de la comissió, que van aportar el seu esforç i li van donar eixe aire propi i senzill, ideal per a la convivència fallera, i on parlem d'inquietuds i desitjos per a millorar la nosotra comissió fallera. En el marc del nostre casal, entorn agradable i singular, hem tingut l'oportunitat d'assistir a un infinitat d'actes festius que van fer les delícies dels assistents, però també és un lloc per a altres acrivitats lúdiques i culturals amb les que contribuir a refermar els llaços d'unió dels nostres fallers. 


En l'exercici 2008-09, va haver-hi unes xarrades didàciques i clares sobre el vi, que van deixar la gent que va omplir el casal amb un bon gust de boca, i potser amb ganes de més. I és que el vi a què els grecs atribuïxen la seua invencó a Dionisios i li van cridar infame per fer d'empinar el coltze més del compte, és, ha sigut i serà, un menjar de déus.

També en el maeix exercici 2008-2009 es va plantar en el nostre casal un monumetal Betlem fet amb taps de suro, amb el suggestiu titule de "Capdesuro a la cerca del Betlem perdut". Amb este naiximent, en contra del que es podía pensar, obtinguerem el primer premi de tota València en la motalitat de disseny lliure. Milers de presones visitaren el nostre casal durant els mes de  Desembre i Gener per a veure l'obra mestra, inclós un articul de la CNN digital en internet exirem com a noticia. 


Les aventures de Capdesuro Jones sempre seran recordades en la nostra falla perquè  el premi aconseguit era reconeixement a una trajectòria belenista prou arrelada en esta falla. 
L'any següent, en el 2009-2010 intentarem repetir gesta amb un altre monumental Betlem que representava els tres monuments mes famossos de Roma: la Fontana de Trevi, el Colisseo y la Plaça de Sant Pere del Vatica. Esta vegada es tinguerem que conformar amb un segón premi sense dubte insuficient. 

El futból també ens ha donat moltes alegries. De sempre en la falla ha estat present este esport i de sempre hem participat en campionats encara que  del barri o be de la agrupació.  No obstant aixó l'any 2006 va marcar un abans y un després. Varem crear un nou equip de futból 7 per a participar en el campionat de Junta Central Fallera. Encara que escomençarem des-de baix del tot, any tras any hem pujat de divisió fins que en el 2008 aconseguirem, darrere d'una temporada difícil i de molt d'esforç físic, quedar en el primer lloc de la 1ª divisió del Campionat. Eixe any també aconseguim el trofeu al màxim golejador i a l'equip menys golejat.

Eixe triomf suposava pujar a la Divisió d´honor, suposava competir amb els grans i tras dos  anys fent-lo. va ser en el 2010 quan sense rival  quedarem campions novament de València pero esta vegada de la DIVISIÓ D'HONOR. 
I no contents en açó, jugarem el torneig de la Fallera Major i el resultat torná a ser una vitoria darrere altra fins aconseguir el títol de campions d'este torneig també.  La responsabiliat era máxima i els fantástics jugadors i el seu entrenador acceptarem el reptede revalidar amb dós titol en lány del nostre cinquentenari. 
I DE MOMENT AIXÍ HO ESTANT FENT. Al tancament d'esta edició hen tornat a ser Campions de Valencia de la Divisió d'honor de Futból 7 i estem lluitan per el trofeu de la Fallera Major de nou, lo que suposaría un auténtic ple en dos anys. 

Ja casi en el 2011, i celebrant un exercici meravellós hem fet i participat en moltes acrivitats. Hem recordat el nostres cincuanta anys d´hisotria en una gala que quedará per al record, hem fet una setmana cultural retrospectiva amb la participació de persones reconegudes en el mon de les falles i la cultura com ha segut Carles Ruiz, el peluquer de falleres mes famós del moment, Alvaro Moliner, un dels millors indumentaristes del moment i Rafael Solaz un bibliofil valència premi ondas de la cultura. 

I de ninguna manera podem oblidar la presentación que hem fet per primera volta en la nostra història de la maqueta del nostre monument faller per al execisi del cinquentenari, el exercisi en el donem el salt a la secció de Primera A, a la categoría de plata del mon de les falles, a estar entre els grans. 


De cap a cap de d'estos últims cinquanta anys vaga la història de la nostra falla, no ens han regalat res, i els avanços són innegables deguts a un esforç col-lectiu per superar-nos, i hem de continuar sent ambiciosos i procurar-nos noves metes que llenen de contingut a la nostra falla. 
Hem de prejectar la imatge de la nostra comissió cap a fora, des del punt de vista cultural, artístic i festiu perquè es coneguen els nostres èxits i siguen un atractiu per a noves incorporacions a la nostra comissió fallera. 
Amb voluntat i esforç es tix l'ordit d'una gran falla. Estem en això. 

Ja som de primera!!



Federación Fallas  1ª



Patrocinadores